Un resum molt abreujat de les etapes i els fets més destacats de la història de Sant Llorenç de la Muga passa per situar els seus orígens l'any 972, en què s'ha trobat documentalment referenciat un alou situat a la parròquia de Sancti Laurentii de Sambuca, menció que es repeteix en diversos documents al llarg del segle XI.
A partir de l'any 1160, la vila de Sant Llorenç formà part de les possessions del noble Arnau de Llers. Restarà en mans d'aquesta nissaga fins el 1225, quan Bernat de Llers va vendre el Castell de Sant Llorenç de la Muga amb les seves edificacions i dependències al rei Jaume I.
El rei Jaume I mantindrà la possessió del castell i la vila durant aproximadament cinquanta anys, concretament fins l'any 1272, quan el seu fill, l'infant Pere, que més tard esdevindria Pere el Gran, permutà la vila de Sant Llorenç de la Muga per la vila de Torroella de Montgrí amb Dalmau, fill del vescomte Jofre de Rocabertí.
Des d'aleshores i fins l'any 1900, quan morí l'ultima comtessa de Peralada, Joana Adelaida de Rocabertí, la vila de Sant Llorenç de la Muga va pertànyer a la nissaga dels Rocabertí, comtes de Peralada.
De la família Rocabertí, se'n conserva un escut gravat a la llinda de la porta d'entrada al molí del comte de Peralada, situat al c/ Del Pont de Sant Llorenç de la Muga.
De la llarga etapa en què Sant Llorenç de la Muga fou de la nissaga dels Rocabertí, cal destacar l'evolució demogràfica del municipi, lligada als sistemes de producció agrícola, forestal o artesanal, i les diferents guerres i batalles ubicades al municipi.
Del s. XV a mitjans del s. XVIII hi ha un augment constant i progressiu de la població, en què la majoria de llars es dedicaven a l'agricultura i a la ramaderia que els permetia desenvolupar l'activitat tèxtil de producció de draps. Al municipi s'hi realitzava tot el procés de producció dels teixits de llana, que després de la seva confecció final es venien a les ciutats de Figueres, Girona o fins hi tot a Barcelona. En aquells anys, el rendiment d'explotar els boscos havia augmentat també considerablement, i això va repercutir en un augment ràpid de la població.
Cal destacar l'etapa històrica a partir de la segona meitat del s.XVIII en què es construeix la Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga (1771-1794) dedicada a la fabricació de bales de canó i municions. La sobreexplotació dels boscos d'alzines i roures per a la producció de carbó per mantenir en funcionament la Reial Foneria, va provocar, però, un canvi radical en el paisatge de Sant Llorenç i el seu entorn més proper.
La fi de la Reial Foneria és conseqüència de l'alt interès estratègic que representava en aquells moments la fàbrica d'armament del municipi, tant per la monarquia espanyola com per la república francesa. Precisament, el 1794, durant la Guerra Gran, Sant Llorenç va ser el primer punt de Catalunya ocupat per les tropes franceses, i on va tenir lloc les dues batalles de Sant Llorenç de la Muga, que volien ser un intent de reconquesta de la foneria per part de les tropes espanyoles. La primera batalla, segons qui n'explica els fets, presenta una versió diferent: pels espanyols va ser un model de mala sort, però pels francesos fou un model de mala estratègia. La qüestió és que el bàndol espanyol va tenir moltes baixes, i a més a més els francesos no només van mantenir la posició a la foneria, sinó que també van ocupar la vila de Terrades.
En la segona batalla de Sant Llorenç, tres mesos més tard, les tropes espanyoles es dirigiren a Sant Llorenç de la Muga a través de camins rurals separats en diferents batallons. Uns es van perdre, els altres van arribar tard, i els que van arribar primer no van saber què fer tot sols, així que els francesos van contraatacar i van desfer l'atac espanyol. Arribats a aquest punt, les tropes franceses tampoc es sentien còmodes en mig de territori enemic, així que des de Paris es va ordenar la retirada i posterior destrucció de la Reial Foneria i dels tres ponts d'accés al municipi.
De principis del s. XX, cal destacar la tasca que va desenvolupar la família Camps Armet a la vila de Sant Llorenç. Era una família benestant en què l'Albert Camps Armet (Figueres 1849 - Barcelona 1923) va ser senador a Madrid, influència que aprofità per a projectar la construcció de la nova carretera d'Albanyà fins a Figueres. També va ser impulsor de l'establiment d'una comunitat de monges que s'encarregaria de l'escola de les nenes del poble. A la seva mort sense descendència va deixar les seves propietats al seu germà Carles Camps Armet (Figueres 1857 - Sant Llorenç de la Muga 1939), amb la condició que si aquest moria sense descendència deixaria les possessions a beneficència... i així va ser. Carles va deixar l'actual edifici de l'ajuntament per a la instal·lació de l'escola pública i més tard va ser la seu de la casa del poble i la resta de possessions les va deixar a l'Hospital de Figueres.
De la gratitud del poble envers la família Camps Armet, en queda constància en una placa de l'any 1925 col·locada actualment a la façana lateral de l'ajuntament, sobre la porta de la sala polivalent, i en queda els noms dels carrers Paula Armet (mare d'Albert i Carles) i el carrer Albert Camps i la Plaça Carles Camps, centre neuràlgic de la vida social i cultural de Sant Llorenç de la Muga.
BAIG, Marià "Sant Llorenç de la Muga". Col·lecció Quaderns de la Revista de Girona. Núm. 130. Girona (2007)
